Rebeca

En 1989 va ser nomenat per a la millor pel·licula estranjera "Mujeres al borde de un ataque de nervios".
En 1999 va guanyar un oscar a la millor pel·licula estranjera "Todo sobre mi madre".
En el 2002 va ser nomenat per la seua direcció en la pel·licula "Hable con ella". I també va ser nomenat en la mateixa pel·licula per el seu guió original, en aquest cas si que va aconseguir el oscar.

És una historia basada en l'amistat de dos homes, sobre la soledat, i la llarga convalescència de les ferides provocades per la passió. És també una pel·lícula sobre la incomunicació de les parelles, i la seua comunicació. Amb el cine com a tema de conversa. Basada amb l'alegria de narrar i sobre la paraula com un arma per fugir de la soledat, l'infermetat , la mort i la bogeria. També és una pel·lícula sobre la bogeria, eixe tip de bogeria tan propera a la tendresa, al sentit comú que no se diferencia de la normalitat.

Va nàixer en Madrid (Espanya)en 1973. Fill d'un xilè i una espanyola. Va emigrar amb la seua família a Espanya amb un any d'edat. En 1991, amb 19 anys, va fer el seu primer curt "LA CABEZA" amb el qual va guanyar el primer premi. La següent realització, en 1992, va ser el migmetratge en video Himenòpter que, de nou va ser premiat amb el premi al millor curt en els festivals de Elx i en Madrid. En 1995 va dirigir el seu primer llargmetratge "Tesis".

És una pel·lícula molt antiga feta en blanc i negre. Per a la època que es va fer era una pel·lícula que tenia unes escenes que van ser censurades. L'escena típica de la dutxa es la més vista de tota la pel·lícula. En la meua opinió és una pel·lícula en la que els efectes especials no són molt bons i la historia en general es un poc avorrida. Però tot això en aquella època és va fer amb l'última tecnologia.

• La pel·lícula amb un pressupost de 810.000 dòlars, va aconseguir una recaudació de 50 mill. de dòlars.
  
• Algunes escenes de la pel·lícula van ser censurades en Austràlia, Finlàndia, Argentina, França, Alemanya, Anglaterra...
• La sang que apareix en la dutxa no era salsa de tomaca sinó xocolata que es molt pareguda a la densitat de la sang, com era en blanc i negre no es podia observar el color.
• En un principi, aquesta pel·lícula anava a ser un especial de la serie "Alfred Hitchcock presenta", fins el punt de que es va pensar rodar-la en color.
• Els sons del apunyalament de la escena de la dutxa es va fer colpejant un ganivet amb un meló d'alguer.
• La escena de la dutxa va ser una escena doblada.

• La escena de la dutxa va necessitar 70 posicions diferents de càmera i 7 dies de rodatge per a 45 segons de metratge final.

En la actualitat s'han fet moltes pel·lícules on el tema principal son: els canvis climàtics,problemes mediambientals... En general problemes amb l'ecologia. Una pel·lícula molt relacionada amb aquest problema es EL DIA DE MAÑANA. Dirigida Roland Emmerich. El seu argument es el següent:
Jack Hall era un climatòleg que va dur unes investigacions molt importants que li van indicar un escalfament global del planeta que va desencadenar un catastròfic canvi climàtic de la terra. Totes aquelles investigacions van ser fetes per a un futur lo que ell no sabia era que s'anaven a complir en uns dies.

Director:Clint Eastwood.
Resum:L'assassinat en la ciutat de Boston de Katie Markum es el detonant per a que tres amics de la infància, Jimmy, Dave i Sean es retroben després de que la seua amistad s'enfriara amb el pas dels anys. Dave, principal culpable del assassinat, ara es un home absort en els seus records infantils, significats per sofrir abusos sexsuals. Sean es el detectiu encarregat de cas y Jimmy el pare de Katie.

Avui toca... ràdio (26-04-07) IES La Plana
Si voleu sentir el programa, feu un clic ací: Avui toca... ràdio (26-04-07) IES La Plana

El dia 20 d'Abril vam fer una excursió amb la classe de valencià:llengua i imatge.
Vam anar a la UJI on vam fer el programa de ràdio.Havíem quedat a les 9:00h en la porta del rectorat que era on estava l'estudi radiofònic.Primer ens vam donar una parla on ens vam explicar mes o menys les instal·lacions de l'universitat. Després a les 10:30 vam començar el programa de ràdio. Com en la ràdio no canviem tots entràvem en grups , es a dir, segons estaven organitzats en el programa. Jo esatave en el quart grup amb Lledó i Paula. Paula i jo vam entrevistar a Lledó i això es en lo que va consistir el nostre espai en la ràdio.Quan vam acabar de fer el programa ens vam mostrar les instal.lacions de l'universitat. Primer vam anar a la facultat d'humanitats on ens van ensenyar com era una classe en l'universitat i després nes van ensenyar un plató de televisió.

Hola bon dia estem ací en un nou programa de la plana ràdio, i anem a fer una entrevista a una nadadora del club Castalia Castelló.
- Hola benvinguda al nostre programa. Be el teu nom es lledó veritat? I anem a fer-te una sèrie de preguntes d’acord?
- Fa molt de temps que vas començar a nadar?
- Si, vaig començar a fer cursets de natació als quatre anys però vaig començar a competir pel club als vuit anys.
- Però vas començar per gust o perquè algú te o va dir?
- Des que vaig començar a fer els cursets poc a poc me va agradar cada vegada mes i vaig decidir continuar de una manera mes professional.
- Coneixes a molta gent en el centre on estudies que també practica aquest esport?
- No hi ha molts nadadors en el meu centre,uns vuit més o menys. La gent es decanta més per altres esports com ara el futbol.
- Amb quina freqüència sols entrenar?
- Entrene cinc vesprades, quatre matins a les 6:30 i els dissabtes pel matí.
-Els dies de festa sols entrenar amb mes freqüència o menys?
-Tinc que entrenar amb la mateixa freqüència però en compte de entrenar a les 6:30 del matí entrene més tard, al voltant de les 10:00.
-Quantes competicions sols tenir al any?
- A nivell provincial una competició al mes i a nivell autonòmic tres competicions al any.
-Quin és l'estil que més t'agrada per a competir i per què?
- El crol, perquè per a mi es l'estil mes fàcil de nadar i el més ràpid.
-Quines distancies sols nadar?
-Solc nadar proves de llarga distancia de fons i mig fons, que vol dir de 800m i 400m
-Quant sol durar una competició normalment?
-De normal sol durar unes dos hores i mitja o tres, però això depèn de la gent que hi haja per a competir.
-Quin es l'ultim trofeu que has guanyat?
- El que va organitzar el meu club en nadal.
-Com se solen organitzar les competicions normalment?
-Et donen una llista de les proves que es naden, on els nadadors s'apunten segons el que vulguen nadar. Una vegada organitzats els nadadors per proves, fan sèries segons el temps que tinguen, els millors naden en l'última sèrie i els pitjors naden en la primera.
- Poden nadar un xic i una xica en la mateixa serie?
-Normalment no. Hi ha proves femenines i masculines, naden el mateix però per separat. En competicions a nivell provincial, les xiques i els xics només poden nadar junts en les proves de 800 i 1500 metres.
-Hi ha una certa edat en la que te tens que retirar o pots continuar nadant?
-No hi ha una edat exacta per a retirar-se de la natació, pots seguir nadant el temps que vulgues. Si no vols a nivell absolut amb els joves, també pots nadar com a màster que és natació per a adults.
-Tens previst continuar nadant molts anys mes?
- Per ara si, però segons com vagen els estudis decidiré seguir nadant o no. Però si que m'agradaria seguir uns quants anys més.

Moltes gràcies per la teua col·laboració. Espere que complisques els teus objectius i fins a un altra.

Direcció: Christopher Nolan.
País: USA y Reino Unido
Interpretació: Hugh Jackman (Robert Angier), Christian Bale (Alfred Borden), Michael Caine (Cutter), Scarlett Johansson (Olivia), Rebecca Hall (Sarah Borden), Andy Serkis (Sr. Alley), Piper Perabo (Julia Angier), David Bowie (Nikola Tesla).
Duració: 2:12 horas
Gènere: Drama, acción
Resum:Tot va començar a Londres a finals del sigle XIX. En una época en la que els mags son els ídolos més reconeguts, dos jóvens mags es proposen labrar el seu propi camí a la fama. El ostentos i sofistica Robert Angier és un consumat artista, mentres el rudo purista Alfred Borden és un geni que careix de la desenvoltura necesària per a mostrar al públic les seues màgiques idees. Al principi, son amics que s'admiren mutuamant. Tanmateix, quan el mijor truc d'ambos es perd, es converteixen en enemigs irreconciliables e intenten per tots els medis superar al altre i acabar amb éll.

Gènere: romàntic
Nacionalitat: Índia
Director: Mira Nair
Any:2001
Premis: Va guanyar un Lleó d'or en el 2001 en el festival de Venècia.
Duració:119 min.
Resum:

Es la industria cinematogràfica de l'índia que irradia des de la ciutat de Bombai. El mot Bollywood es una combinació de Hollywood i Bombai.
Anualment Bollywood produeix un miler de films quasi el doble que Hollywood. Bollywood té sols a l'Índia, una quinze milions d'espectadors i és cada vegada més present al continent asiàtic i a l'occident, i té un mercat que passa els tres milions, més de la meitat de la població del planeta. Els actors i les actrius solen participar en més d'un film i són verdaders ídols a l'Índia, on són més d'un milió d'habitants.
El cinema fet a Bollywood es un cinema popular i comercial. I destaquen directors com: Satyajit Ray.

El cinema mut(1895-1926) és aquell que no té só, consisteix únicament en imatges. Com és sabut la primera projecció pública del cinema es va dur a terme a París el 28 de Desembre de 1895 al local anomenat "Salon Indien". Els promotors del històric esdeveniment van ser els germans Louis i Auguste Lumière que havien patentat l'invent del cinematògraf. Es tractava d'un aparell capaç de filmar, projectar i elaborar còpies tot en un. Els primers trenta anys del cinema foren muts, però no insonors, ja que molt sovint les imatges projectades es feien acompanyar amb les notes d'un piano. Les primeres projeccions van ser brevíssims curtmetratges que reflectien temes quotidians: la sortida dels obrers de la fàbrica...

El vertader fundador del cinema de ficció va ser Georges Méliès. Les seues creacions van ser més de 500, aquestes estaven farcides de trucatges, efectes especials... Títols com Viatge a la lluna (1902), L'home amb el cap de goma (1902)...


També van fer pel·lícules molt importants noms con: Sergei M. Eisenstein, Paul Wegener, Robert Wiene...

Director: Ron Howard.
Productor: John Calley, Brian Grazer.
Gènere: Acció.
Resum de la pel·lícula:
Robert Langdon era un catedràtic molt famós. Una nit és va veure obligat ha anar al museu del Louvre a París. Un home havia sigut assassinat, era un conservador que va deixar trass de si un misteriós rastre de senyals i símbols. Amb la seua vida en perill Langdon va decidir resoldre tot allò que el conservador volia dir amb els símbols i senyals, va necessitar l'ajuda de la criptógrafa de la policía Sophie Neveu. Van descobrir uns secrets ocults en l'obra de Leonardo Da Vinci, aquestos secrets apuntaven a una societat secreta desconeguda encarregada de custodiar un antic secret que ha estat amagat durant 2000 anys. Els dos protagonistes viajen per molts llocs fins a descobrir el antic secret.

El cuirassat Potemkin és una pel·lícula dirigida pel cineasta Sergei Eisenstein. Una de les escenes de la pel·lícula és l'escena de les escales d'Odessa que es quan el exercit del Tsar dispara contra el poble innocent. En aquest moment una mare es ferida per un impacte de bala mentre corria amb un cotxet de nadó que aquest rodara escales avall al morir la mare. En aquesta escena resalta molt la música ja que aumenta quan es produeix el tiroteig i el cotxet cau per les escales.
Aquestes son les escales on es fa l'escena de la pel·lícula:


En Els intocables d'Elliot Ness hi ha una escena en la que apareixen les escales de l'estació. Hi apareix una mare amb el cotxet de nadó que intenta subir les escales de l'estació. Un home la està observant. Aquell home estàva esperant a uns gansters que arrivaven a les dotze en punt a l'estació, pasen uns minuts i l'home baixa a ajudar a la mare y mentres que està pujant el cotxet del nadó apareixen els gansters, es produeix un tiroteig i l'home deixa caure el cotxet per les escales. Al final el home mata a tots els gansters i el cotxet no va volcar gracies al cos sense vida d'un dels gansters.

Estem a classe de valencià: llengua i imatge i ens hem fet un bloc.